Com tots sabeu, hui fa exactament cinquanta anys Francisco Franco anà a sopar amb Sant Pere. Llegant un país “atado y bien atado”, el dictador moria al llit envoltat de familiars, amics i esbirros. Mentrestant, curiosos s’amuntegaven entorn de la ràdio i especulaven amb un canvi que, malgrat algú pense el contrari, mai va tindre lloc. La ruptura dels lligams institucionals i simbòlics amb el feixisme és encara una tasca pendent. Més de cent mil cossos romanen desapareguts i, com que els familiars que reclamen justícia són cada cop més majors, és prioritària l’acció. Des de la trinxera de les arts també és el nostre deure condemnar i assenyalar els culpables; els feixistes han provat àmpliament el potencial de la cultura amb les seues implacables campanyes de censura. Amb motiu d’aquest dia tan carregat d’història, vos recomanem tres obres fonamentals per comprendre la Guerra Civil Espanyola, la posguerra i la dictadura franquista.
“Después de…” de Cecilia i José Juan Bartolomé, 1981. Dividit en dos parts (“No se os puede dejar solos” i “Atado y bien atado”), aquest reportatge recull allò que es cridava als carrers espanyols de 1979 i 1980. Al marge dels mitjans tradicionals, els germans Bartolomé acoblen un testimoni cru, honest, que poc o res té a vore amb el relat oficial de la transició. Amb notables ressons a La batalla de Chile de Patricio Guzmán, és un arxiu històric valuosíssim.
“Land and freedom” de Ken Loach, 1995. Inspirada per l’obra d’Orwell, “Homenatge a Catalunya”, aquest film internacional relata el pas d’un comunista britànic pel front d’Aragó. Allistat al POUM, viu les llices internes a la retaguàrdia antifeixista davant un enemic que tanca files i avança tenaç. Aquesta cinta il·lustra la precarietat de la resistència miliciana i compta amb l’actuació d’una jove Icíar Bollaín.
“La invasió dels bàrbars” de Vicent Monsonís, 2025. Producte valencià, adaptació de l’obra teatral de Chema Cardeña i un exercici de memòria que repta les nostres institucions. Al 1939, una conservadora del Museu del Prado és interrogada per un coronel franquista. En el present, la seua neta lluita per obrir la fossa comú on sospita que està soterrada. Una demostració de talent local, compromís i veritat. No perdeu l’oportunitat de vore-la.
Deja un comentario